L’antic règim defineix una economia rural basada en l’absolutisme monàrquic i en una societat estamental, dividida en privilegiats i no privilegiats i en la pervivència de drets d'origen feudal.

En contraposició a l'antic règim, trobem les idees revolucionàries escampades per l'exèrcit napoleònic. La guerra és fa en nom de la llibertat i la igualtat. Cal tenir en compte que l'esperit de la constitució de 1812 és el de la de 1791.

La derrota napoleònica per part dels absolutistes l'any 1815 no impedí que les idees d'aquests arrelessin. Entre 1815 i 1833 observem a Europa un debat entre l'absolutisme i el liberalisme.

Durant el segle XVIII Europa experimenta un gran creixement demogràfic, fruit de la desaparició d'epidèmies com la pesta i de la millora de les tècniques agrícoles. A Espanya aquest creixement és més lent gràcies al gran poder de les classes privilegiades, que restringeixen la capacitat d'inversió de la gent del camp. Espanya passà de 7 a 11 milions d'habitants. Catalunya passà de 500 mil habitants, a més d'un milió, per tant, el creixement fou superior a la mitja espanyola.

Estructura de l'Estat:

L'Estat és la corona sota la dinastia dels Borbons. Això és una implantació del model monàrquic francès.

Els regnes hispànics es reunifiquen reflectint una estructura totalment centralitzada.

No és fins al regnat de Carles III que trobem una etapa de reformes. Aquest introdueix algunes idees de la Il·lustració, que és la base del pensament econòmic liberal. Aquestes reformes s'apliquen sempre i quan no afectin a l'estructura del poder.

Gori Pep Carbonell Ramon 4tC