Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà.

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1793 va ser redactada per una comissió de la què en formaven part Saint - Just i Héault de Séchelle La paternitat del text és sovint atribuïda en la seva major part a Hérault de Séchelle de qui l'estil però sobretot l'escriptura es troben a la majoria dels documents de treball d'aquesta comissió. Aquesta va anar a parar a la Constitució de l'any I que mai no va ser aplicada però la seva aplicació va ser sovint reclamada per l'esquerra francesa fins al començament del segle XX. El primer projecte de Constitució de 1946 feia d'altra banda referència a aquesta declaració drets.La igualtat és la paraula d'ordre de la Declaració de 1793. Així des de l' article 3, és previst que "Tots els homes són iguals per naturalesa i davant la llei". La igualtat és també el primer dret presentat a l'article 2 (vénen aleshores la llibertat, la seguretat i finalment la propietat). Per als redactors de la Declaració de 1793, la igualtat no és només civil (en drets), sinó també natural (article 3).
Existeix tanmateix en aquell temps un pensament segons el que, llibertat i igualtat poden esdevenir ràpidament contradictòries: és a dir, la llibertat no resol les desigualtats socials, en la mesura que existeixen desigualtats naturals. Si l'Estat es conforma amb fer respectar la llibertat, i amb proclamar la igualtat natural, amb el temps la llibertat tindrà la raó de la igualtat social. La pregunta que sorgeix és de saber com es poden compensar les desigualtats socials. Així l'article 21 proclama el dret de tot ciutadà a l' assistència pública, aquest article reconeix que la societat és deutora al ciutadà d'una assistència, d'un dret al treball, cada ciutadà en virtut de la Declaració pot doncs reivindicar un treball. Dels invàlids se'n farà càrrec l'Estat. L'article 22, proclama el dret a la instrucció, garantit per un sistema educatiu nou encarregat de recuperar la càrrega antigament assumida per l'Església.
Aquests drets formen part del que es diu la segona generació dels drets humans, dels drets econòmics i socials. Aquests drets, aquesta igualtat natural, suposen una intervenció augmentada de l'Estat, el que està d'acord amb l'objectiu que es fixa a l'article primer: "la felicitat comuna".La llibertat individual és tanmateix mantinguda i certs aspectes estan més ben definits que en la Dedlaració de 1789. És a dir, la Declaració de 1793 preveu la llibertat de culte, la llibertat de comerç i d'indústria (reconeguda sense cap límit), la llibertat de premsa (igualment il·limitada), la llibertat de reunir-se en societats populars (article 122) i finalment el dret de petició (article 32).