La Conferència de Berlin, celebrada entre 15 de novembre 1884 i 16 de Febrer de 1885 a la ciutat de Berlín va ser convocada per França i Anglaterra i originada pel Canceller d'Alemanya, a fi de resoldre els problemes que plantejava l'expansió col
onial a Àfrica i resoldre la seva repartició. Després de la Conferència, nomès dos països africans van conservar el dret a preservar la seva independencia.
L'interès dels països europeus a l'Àfrica va augmentar considerablement quan el territori va ser explorat. Diversos estats d'Europa enviaran espedicions amb la doble finalitat de conèixer les possibilitats d'explotació econòmica i instal·lar guardicions i llocs comercials.
A la Conferència van asistir catorze països que es poden dividir en dos grups, el primer agruparia a aquells països amb interès en els problemes relatius al repartiment d'Àfrica, estava format per Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, França, Alemanya, Portugal, l
'Associació del Congo i en grans interessos el continent i incloïa a l'Imperi austrohongerès, Bèlgica, Dinamarca, Itàlia, Espanya, Russia, Suècia, Turquia i Estats Units.
ELS ACORDS
El rei de Bèlgica, va concèncer hàbilment als governs de França i d'Alemanya que per a ambdós països era necessari assegurar el lliure comerç a l'Àfrica. Va surggerir una conferència internacional per a solucionar possibles conflictes entre les potències europeas. Catorze estats van ser convocats.
A la confèrencia es va ploclamar la lliure navegació marítima i fluvial pels rius del Congo i Niger. Pel rius del Congo es va acordar la prohibició de l'esclavitud i es va establir el dret a reclamar una porció de la costa africana.
Un element important que va ser pactat en la confèrencia va ser com a regla de Dret Internacional el principi de uti possidetis iure, mentre perquè un estat europeu reclami drets de sobirania sobre un territori africà hauria d'establir prèviament una real possesió sobre aquest.
CONSEQÜENCIES
L'explotació del riu Congo va motivar les rivalitats entre diversos països. Un dels acorda va ser reconèixer l'existència de l'Estat Lliure del Congo, sota la sobirania de l'Associació Internacional del Congo.
La confèrencia de Berlín va quedar considerada per nombrossos historiadors com el veritable impuls al colonialisme exacerbat iniciat per França i Gran Bretanya.
Els conflictes que es pretenien solucionar no van fer sino agreujar-se de forma lenta peró continuada, provocant unes tensions territorials, polítiques i esconòmiques, les que desembarcarien el la Primera Guerra Mundial el 1914.
Jenny Stephany Valencia Duque 4t ESO A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada