El Marxisme

Teoria social, econòmica i històrica de K. Marx i F. Engels i de llurs seguidors.

En el moment en què fou concebut, pretenia ser una ruptura amb les teories sobre l'home, la societat i la seva història: tal com els seus creadors sostenien a Elf Thesen über Feuerbach ('Onze tesis sobre Feuerbach'), aquestes es limitaven a contemplar i interpretar el món, però eren incapaces de transformar-lo perquè desconeixien el mecanisme del funcionament de les societats. Tot i que aquesta premissa és interpretada d'una manera laxa per alguns marxistes (cosa que inclouria l'acceptació d'altres corrents de pensament), en la versió més rigorista pressuposa que es tracta d'una teoria completa i veritable de la societat i de la història que, doncs, en principi, exclou o supera altres visions i corrents de pensament.

Aquest exclusivisme està fonamentat en una metodologia i unes premisses que els mateixos marxistes qualifiquen de científiques, caràcter que és subratllat ara i adés en les exposicions més típiques de la teoria i les seves aplicacions. Quant als seus orígens filosòfics, el mateix Marx qualificà la seva teoria de transposició materialista de la dialèctica hegeliana a través de l'aplicació de l'economia política anglesa (Ricardo). El fort component finalista del marxisme, que n'amara tots els conceptes i desenvolupaments, d'altra banda, prové tant de la influència hegeliana com del caràcter emancipador que el fundador volgué donar a la teoria, en un primer estadi circumscrit a un grup social determinat (la classe obrera) i, d'una manera més genèrica, per a la humanitat en general. El concepte d'alienació és present en tota la visió marxista de la realitat i constitueix el seu punt de partida. Marx intentà d'analitzar la realitat material de les relacions de l'home envers la natura mitjançant el treball. L'home és praxi transformadora d'una natura que és hostil, exterior i dominant. D'aquí ve la seva situació d'alienació que anirà trencant (de la qual s'anirà alliberant) amb la praxi transformadora de la natura i de si mateix. En aquest sentit hom pot definir el marxisme com una filosofia materialista i dialèctica (o, segons alguns autors, "una filosofia de la praxi"), en un procés que dura fins avui. Marx concebé l'home condicionat per unes estructures i una societat de natura històrica. L'alienació li impedeix de progressar i de realitzar-se humanament. Foren sobretot les estructures econòmiques de la primera revolució industrial les que serviren de base per a construir la seva teoria, que després generalitzà a altres societats i altres moments històrics. Aquesta teoria és formada per un cos de conceptes abstractes que relacionen les diferents estructures de la societat, les seves lleis de funcionament i de desenvolupament. Els primers fonaments d'aquest cos de conceptes són ja apuntats a Die deutsche Ideologie ("La ideologia alemanya"), de Marx i Engels, que marca una veritable revolució teòrica en el pensament dels autors. El terme materialisme històric, utilitzat per Marx per a designar aquesta nova ciència de la història, té com a finalitat l'establiment d'una línia divisòria entre les concepcions idealistes anteriors i la nova concepció "científica" de la història . El materialisme històric comprèn els següents conceptes: procés de producció , forces productives , plusvàlua , capital , relacions tècniques de producció, relacions socials de producció (les que s'estableixen entre els propietaris dels mitjans de producció i els productors directes, relació que depèn del tipus de relació de propietat, possessió, disposició o usdefruit que estableixen amb llurs mitjans de producció), infraestructura , superestructura, que comprèn, al seu torn, l'estructura social , l'estructura juridicopolítica (les formes d'estat i els seus aparells polítics, econòmics, repressius i jurídics), l'estructura ideològica , mode de producció , formació social conjuntura política, determinació, en darrer terme, per l'economia, autonomia relativa dels altres camps (Marx i Engels no reduïren mai la superestructura a la infraestructura; aquella té una relativa autonomia en relació amb la infraestructura i llurs lleis pròpies de funcionament i de desenvolupament). Aplicant aquests conceptes, que constitueixen la teoria general del materialisme històric, el proletariat pot conèixer les raons de la seva misèria i els mitjans per a posar-hi fi i donar una orientació correcta a la seva lluita. El vessant "científic" del marxisme (materialisme històric) és complementat per una filosofia (materialisme dialèctic) que en deriva, especialment de la doctrina exposada a El Capital. El nucli d'ambdós materialismes marxistes és la lluita de classes. Segons la concepció que en té Marx, prové del fet que no hi ha producció econòmica "pura", ni intercanvi "pur", ni distribució "pura", és a dir, que puguin ésser considerades independentment d'altres factors econòmics i socials, els quals són, en darrer terme, relacions de classes antagòniques, és a dir, relacions de lluita de classes. Les relacions de producció (i fins la mateixa producció material) no són una cosa que s'afegeix a les forces productives com a simple "forma", sinó que penetren en les formes productives, puix que la força de treball que posa en acció les forces productives forma part, ella mateixa, de les "formes productives", i el procés de producció capitalista tendeix, sense parar i necessàriament, a la màxima explotació de la força del treball. Marx afirma que les formes successives de l'organització del procés de producció no eren sinó les forces successives d'existència material i històrica de les relacions de producció capitalista. És un error tecnocràtic, doncs, separar les forces productives de les relacions de producció. No hi ha cap societat en la història que, en produir, no reprodueixi les condicions materials i socials de la seva existència (de la seva producció). Ara bé, de l'explotació que la classe capitalista imposa a la classe obrera se'n deriva un permanent estat d'enfrontament entre burgesia i proletariat que resulta inherent al capitalisme. Això ha dut a alguns exegetes d'El Capital com ara Althusser a postular diversos moments en la lluita de classes: des de la mera resistència a l'explotació capitalista fins a la presa de consciència revolucionària, que porta el proletariat a organitzar-se i passar a la contraofensiva. El cos doctrinal de Marx i Engels ha tingut, com tota doctrina, i ja des de bon principi, diverses interpretacions, que han donat origen a corrents diversos i a nous replantejaments.

Helena Gonçalves Claveria 4t A