El Congrés de Viena va ser una conferència entre ambaixadors de les majors potències d’Europa al qual va ser presidit per l’estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Es va fer a Viena l’octubre de 1814 fins al juny de 1815.
El seu propòsit era el de tornar a dibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica Francesa i eliminar les revolucions liberals.
El 30 de desembre es va produir una situació de força quan el rei de Sardenya va annexionar la República de Gènova, abans de ser-li atribuïda pel Congrés. Un altre problema va ser la solució de compromís per Saxònia que reclamava Prússia amb l’oposició d’Anglaterra i Àustria. Entre els acords principals figuren la creació de la Confederació Germànica, l’establiment de la nova Confederació Helvètica amb Valais, Neuchatel i Ginebra; l’ampliació dels territoris de Hannover, sota el govern del rei anglès; la fixació dels límits i títols dels estats alemanys; la creació del Regne Llombard-Vènet assignat a Àustria; l’establiment dels estats italians menors i el reconeixement del Regne d’Holanda.
Un dels objectius del tractat era aïllar França dels estats veïns del Nord i de l’Est. El tractat va confirmar també el control per Anglaterra de nombroses possessions amb un paper estratègic important; això li va donar la supremacia marítima fins a la Primera Guerra Mundial.
Les discussions continuaven pel retorn de l’ex-emperador Napoleó i la represa de poder per França al 1815. L’acta final del Congrés se designava nou dies abans de la seva derrota definitiva a Waterloo fou reconeguda per França al novembre, junt amb el Tractat de París.
El Congrés també va comportar convenis annexes : pagament d’indemnitzacions, ocupacions militars dels aliats, reclamacions de governs estrangers o els seus súbdits contra França, ratificació dels Acords de Chaumont al 1814 i del Acords de Viena al 1815.
Tècnicament, el “Congrés de Viena” mai no es va reunir, una gran part de les discussions ocorrien en sessions informals entre les Grans Potències.
Després del congrés Europa va quedar dividida i governada per monarques absoluts que reprimien qualsevol rebel·lió liberal. Aquest període de regressió respecte a la il·lustració és conegut en els països de parla alemanya i es considera que finalitza amb la Revolució de 1848
Maria Àngels Umbert Pol 4rt A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada