Jean-Jacques Rousseau

Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712 – Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a d'altres il·lustrats i als ideals del moviment.

BIOGRAFIA

Infància i joventut

Rousseau va néixer a Ginebra (Suïssa) l'any 1712, la seva família pertanyia a la classe mitjana de la ciutat formada per artesans gelosos de preservar la seva llibertat i independència, ciutadans de ple dret en la república calvinista enfrontats a l'aristocràcia dels rics, que de fet dominaven la república a través del Consell dels Vint-i-cinc.La seva família no tenia fortuna. La seva mare morí en el part. El seu pare, rellotger, no li va donar una educació sistemàtica, però sí que ensenyar a llegir al seu fill Les vides de Plutarc i les noveŀles sentimentals de la seva època. L'any 1722 Isaac Rousseau, el seu pare, hagué d'abandonar Ginebra per una disputa i deixà el seu fill a cura d'un clergue rural i a la seva germana amb qui passà tres anys fins que entrà a treballar com aprenent amb un gravador força brutal; una tarda, tornant d'un passeig, es va trobar les portes de la ciutat tancades i decidí no tornar a entrar i cercar-se nous mitjans. Rousseau té en aquell moment (1728) només setze anys.En els anys següents, entre 1728 i 1742, la vida de Rousseau estigué marcada per la influència de la seva relació amb Madame de Warens, a Annecy, qui el tutelà i li proporcionà una educació acurada; alhora va ajudar-lo en la seva afició per la música i el l'inicià a la religió catòlica, sent batejat en un hospici de Torí. En aquests anys, Jean-Jacques s'educa de forma autodidacta; estudia i llegeix intensament: filosofia, geometria, àlgebra, llatí, història, geografia i moral.Després d'una malaltia greu va haver de fer una estada de repòs de cinc setmanes a Montpeller. Al seu retorn, fou preceptor a Lió i conegué amb Fontenelle, Diderot, Rameau i Marivaux. Retornà freqüentment a casa de Madame de Warens, a qui ell anomenava sa "maman", a Charmettes, prop de Chambéry.

Escrits principals

El 1755 publica el seu Discours sur l'origine de l'inégalite parmi les hommes, on defensà la llibertat de l'home enfront de les institucions socials. Aquesta vegada no fou premiat per l'Acadèmia de Dijon, però suposa una fita important en l'evolució del pensament i de la vida de Rousseau. La seva hostilitat al món cortesà de París on s'hi sent desplaçat, i després de reconvertir-se al protestantisme, fet més psicològic i social que de caire religiós, a la seva ciutat natal, Rousseau decideix «reformar» la seva vida, abandonar París i viure de la còpia de partitures musicals. Accepta la invitació d'una amiga, Mme. d'Épinay, i s'instaŀla amb la Thérèse en una petita casa de camp i adopta la forma de vestir tan característica, una espècie de vestit armeni. Aquí escriu gran part de les seves les obres: Julie ou la Nouvelle Héloïse (1761), gran noveŀla precursora del moviment romàntic; l'any 1762 apareixen dues de les seves obres principals: El contracte social i Émile.Amb aquestes obres esclata l'escàndol. Els enciclopedistes trenquen amb Rousseau, fins i tot amb Mme. d'Épinay, fet que l'obliga a deixar la seva llar al camp. Per altra banda, la defensa a Émile de la religió natural aixeca les ires de l'Església i del Parlament de París. Els seus ideals polítics topaven frontalment amb els dels iŀlustrats francesos: la seva desvaloració de la cultura, de la raó i de la societat en favor de l'home en l'estat natural i del sentiment resultava escandalosa. Criticat [3] i perseguit, visqué permanents canvis de residència. El contracte social i Émile són inclosos a l'Índex, els seus llibres són cremats a les places públiques. En aquest context comença a escriure Confession, una autobiografia que influirà en el moviment romàntic.

Darrers anys

Viu a Anglaterra amb el filòsof David Hume entre el 1766 i 1767, però acaba amb una sobtada ruptura. Torna a França, passa per diverses cases d'amics nobles i es dedica fervorosament a la botànica; viu a París entre 1770 i 1778. El 1778, el marquès de Girardin li ofereix la seva hospitalitat en una propietat d'Ermenonville, on mor sobtadament.A més d'escriure Confesions, durant els darrers anys, redacta el Projet de constituction pour la Corse (1765) i les Considérations sur le Gouvernement de Pologne (1771-1772), sobre la forma d'Estat i d'organització política que millor podia convindre a una illa com Còrsega i a un Estat com Polònia. El 1767 publica un Diccionari de Música, art pel qual Rousseau sempre va sentir-se especialment qualificat. Entre 1772 i 1776 redacta l'estrany Dialogue: Rousseau jutge de Jean Jacques, on intenta jutjar la seva vida davant els atacs dels seus enemics; els dos darrers anys els dedica a la redacció de Rêveries d´un promeneur solitaire (Ensomnis del passejant solitari), obra inacabada i publicada el 1872, on l'autor transmet gran part de les seves millors reflexions de l'home i l'escriptor Rousseau.

El pensament de Rousseau

Rousseau inicia un discurs que marca la separació taxativa entre un progrés material i un progrés moral. Rousseau adverteix sobre els costos de la socialització i la seva advertència no té simplement un caràcter moral, sinó que implica un anàlisi sistemàtic de l'evolució de l'espècie humana i la formació de les societats. És el primer pensador que tracta d'explicar teòricament l'allunyament de sí i el malestar general d'una societat avançada. Aquest desarrelament entre allò que l'home voldria fer i allò que realment fa, és el nucli del malestar modern per a Rousseau. La novetat de l'autor ginebrí és que és l'orde social qui coacciona a l'home fins a fer-lo oblidar de la seva pròpia naturalesa, els seus orígens primitius, aquells que encara ara poden observar-se en part en els pobles salvatges. La polaritat societat-individu es desdobla en la de naturalesa i cultura. Les societats humanes resultants de l'evolució des d'un estat natural primitiu no són simplement la suma dels individus que les han constituït; la seva descripció es realitza seguint el desenvolupament de fets històrics d'orde tècnic i econòmic que s'ha interrelacionat amb les institucions i les convencions socials.En vida, la seva obra es considerada polèmica i l'allunya dels enciclopedistes i l'enfronta amb l'Església catòlica. Entre les seves obres més importants es troben els Discursos, Émile i El contracte social. Les seves obres autobiogràfiques són considerades precursores del romanticisme.

Maria del Mar Parrilla Gomila 4t C