Lucía Martínez- 4t C.

ERNESTO CHE GUEVARA: Revolucionari iberoamericà (Rosario, Argentina, 1928 - Figueres, Bolívia, 1967). Va néixer a família acomodada d'Argentina, on va estudiar Medicina. La seva militància esquerrana va portar a participar en l'oposició contra Perón; des de 1953 va viatjar  i descobrí la misèria dominant entre les masses d'Iberoamèrica i l'omnipresència de l'imperialisme nord-americà a la regió, i participant en múltiples moviments contestataris, experiències que li van inclinar definitivament a la ideologia marxista.

Al 1955 va conèixer a Fidel Castro, que preparava una expedició revolucionaria a Cuba.  Guevara va fer amistat amb ell, es va unir com a metge i va desembarcar a Cuba el 1956. Instal·lada la guerrilla a Sierra Maestra, Guevara es va convertir en lloctinent de Castro i va enviar una de les dues columnes que van sortir de les muntanyes orientals cap a l'Oest per conquerir l'illa. Va participar en la batalla per la presa de Santa Clara i finalment va entrar a l'Havana el 1959, posant fi a la dictadura de Batista.

El nou règim revolucionari li concedí la nacionalitat cubana i el va nomenar cap de la Milícia, després president del Banc Nacional i ministre d'Economia i, finalment, ministre d'Indústria. En aquells anys, Guevara va representar a Cuba en diversos fòrums internacionals, en què va denunciar frontalment l'imperialisme nord-americà.