Charles de Gaulle.Rosa Maria Pol Munar 4t C

Charles de Gaulle

Charles de Gaulle (1890-1970), polític i militar francès, la figura més destacada en l'establiment de la cinquena República francesa i el primer President (1959-1969).   De Gaulle va néixer el 22 de novembre de 1890 a Lille i fou educat a l'Acadèmia Militar de Saint-Cyr. Durant la primera Guerra Mundial que serví a Verdun . De Gaulle va començar a destacar per la seva defensa d'un exèrcit francès molt mecanitzada. A l'inici de la Segona Guerra Mundial es va guanyar el rang de general de Brigada. Després de la caiguda de França a mans d'Adolf Hitler, va escapar a Londres, al juny de 1940. El 1942 aquesta Comissió va ser reconeguda oficialment pels governs aliats i els líders de la resistència a França. Com el seu President, De Gaulle comandà les tropes franceses que lluitaven amb exèrcits aliats, així com els que estaven implicats en la resistència a la França d'ocupats pels alemanys.  El1943, De Gaulle va esdevenir President va traslladar la seu d'Argèlia a Londres al maig de 1944 i París l'agost de 1944, després de l'alliberament de França pels aliats. El mes següent, el govern dels EUA va reconèixer de la Comissió com a govern de facto França. De Gaulle va ser elegit per l'assemblea constituent, per unanimitat, President del govern provisional al novembre de 1945.El 1953,  es va retirar.  El maig de 1958, França s'enfronta l'amenaça de la guerra civil en la qüestió de la independència d'Algèria. De Gaulle va ser cridat pel President René Coty. Ell va assumir el càrrec el 8 de gener de 1959.    Durant el primer curs, De Gaulle va fer econòmica, industrial, i reformes governamentals, negociat la independència d'Algèria i França va portar a la Comunitat Econòmica Europea (Unió Europea actual). També va recolzar un programa nuclear unilateral per França, nuclear proves el 1960. Va reforçar les relacions amb la Unió de Repúbliques de Socialistes Soviètiques (URSS) i amb la Xina , mentre que és va ofendre amb els Estats Units.  El 1966 va ordenar la retirada de França de l'estructura militar de l'organització del Tractat de la North atlàntica (OTAN), tot i que encara pertanyen a l'Aliança. . Va dimitir la presidència després de ser derrotat en un referèndum sobre la reorganització regional i el Senat el d'abril de 1969. Es va retirar a la seva residència privada de Colombey-les-Deux-Eglises i des d'allà va continuar treballant a les seves memòries fins la seva mort el 9 de novembre de 1970.    De Gaulle va escriure tres llibres sobre tàctiques militars entre 1932 i 1938, a més els tres volums de les seves memòries (1954, 1956 i 1959). La part de la seva autobiografia durant el període 1958-1969 (memòries de l'esperança) es va quedar sense acabar.

Lucía Martínez- 4t C.

ERNESTO CHE GUEVARA: Revolucionari iberoamericà (Rosario, Argentina, 1928 - Figueres, Bolívia, 1967). Va néixer a família acomodada d'Argentina, on va estudiar Medicina. La seva militància esquerrana va portar a participar en l'oposició contra Perón; des de 1953 va viatjar  i descobrí la misèria dominant entre les masses d'Iberoamèrica i l'omnipresència de l'imperialisme nord-americà a la regió, i participant en múltiples moviments contestataris, experiències que li van inclinar definitivament a la ideologia marxista.

Al 1955 va conèixer a Fidel Castro, que preparava una expedició revolucionaria a Cuba.  Guevara va fer amistat amb ell, es va unir com a metge i va desembarcar a Cuba el 1956. Instal·lada la guerrilla a Sierra Maestra, Guevara es va convertir en lloctinent de Castro i va enviar una de les dues columnes que van sortir de les muntanyes orientals cap a l'Oest per conquerir l'illa. Va participar en la batalla per la presa de Santa Clara i finalment va entrar a l'Havana el 1959, posant fi a la dictadura de Batista.

El nou règim revolucionari li concedí la nacionalitat cubana i el va nomenar cap de la Milícia, després president del Banc Nacional i ministre d'Economia i, finalment, ministre d'Indústria. En aquells anys, Guevara va representar a Cuba en diversos fòrums internacionals, en què va denunciar frontalment l'imperialisme nord-americà.

Charles de Gaulle.Rosa Maria Pol Munar 4tC

Charles de Gaulle

Charles de Gaulle (1890-1970), polític i militar francès, la figura més destacada en l'establiment de la cinquena República francesa i el primer President (1959-1969).   De Gaulle va néixer el 22 de novembre de 1890 a Lille i fou educat a l'Acadèmia Militar de Saint-Cyr. Durant la primera Guerra Mundial que serví a Verdun . De Gaulle va començar a destacar per la seva defensa d'un exèrcit francès molt mecanitzada. A l'inici de la Segona Guerra Mundial es va guanyar el rang de general de Brigada. Després de la caiguda de França a mans d'Adolf Hitler, va escapar a Londres, al juny de 1940. El 1942 aquesta Comissió va ser reconeguda oficialment pels governs aliats i els líders de la resistència a França. Com el seu President, De Gaulle comandà les tropes franceses que lluitaven amb exèrcits aliats, així com els que estaven implicats en la resistència a la França d'ocupats pels alemanys.  El1943, De Gaulle va esdevenir President va traslladar la seu d'Argèlia a Londres al maig de 1944 i París l'agost de 1944, després de l'alliberament de França pels aliats. El mes següent, el govern dels EUA va reconèixer de la Comissió com a govern de facto França. De Gaulle va ser elegit per l'assemblea constituent, per unanimitat, President del govern provisional al novembre de 1945.El 1953,  es va retirar.  El maig de 1958, França s'enfronta l'amenaça de la guerra civil en la qüestió de la independència d'Algèria. De Gaulle va ser cridat pel President René Coty. Ell va assumir el càrrec el 8 de gener de 1959.    Durant el primer curs, De Gaulle va fer econòmica, industrial, i reformes governamentals, negociat la independència d'Algèria i França va portar a la Comunitat Econòmica Europea (Unió Europea actual). També va recolzar un programa nuclear unilateral per França, nuclear proves el 1960. Va reforçar les relacions amb la Unió de Repúbliques de Socialistes Soviètiques (URSS) i amb la Xina , mentre que és va ofendre amb els Estats Units.  El 1966 va ordenar la retirada de França de l'estructura militar de l'organització del Tractat de la North atlàntica (OTAN), tot i que encara pertanyen a l'Aliança. . Va dimitir la presidència després de ser derrotat en un referèndum sobre la reorganització regional i el Senat el d'abril de 1969. Es va retirar a la seva residència privada de Colombey-les-Deux-Eglises i des d'allà va continuar treballant a les seves memòries fins la seva mort el 9 de novembre de 1970.    De Gaulle va escriure tres llibres sobre tàctiques militars entre 1932 i 1938, a més els tres volums de les seves memòries (1954, 1956 i 1959). La part de la seva autobiografia durant el període 1958-1969 (memòries de l'esperança) es va quedar sense acabar.

Rosa Morro Balera 4tC- ONU

ONU

L’Organització de les Nacions Unides (ONU),Creada per la Carta de San Francisco el 1945.És defineix com una associació de governamental mundial que facilita la cooperació en assumptes com el Dret internacional, la pau i seguretat internacional, el desenvolupament econòmic i social, els assumptes humanitaris i els drets humans.

Avui en dia formen part de l'organisme un total de 193 estats del món, és a dir,gairebé tots els que són àmpliament reconeguts. A més té tres observadors permanents: el Vaticà,l'Orde Sobirana, Militar de Malta i l'Estat de Palestina.

 

El 1974 la Comunitat Europea va aconseguir l'estat observador davant l'ONU.La comissió de la Comunitat té una delegació permanent reflexat davant l'ONU a la Nova York i Ginebra.

Seguit d’això l'ONU va ser reemplaçada per a la Societat de Nacions (SDN), fundada el 1919, ja que aquesta organització havia fallat en el seu propòsit d'evitar un altre conflicte internacional.

El terme «Nacions Unides» es va pronunciar per primera vegada en plena Segona Guerra Mundial pel llavors president dels Estats Units Franklin D. Roosevelt, en la Declaració de les Nacions Unides, l'1 de gener de 1942 com una aliança de 26 països en què seus representants es van comprometre a defensar la Carta de l'Atlàntic i per emprar els seus recursos en la guerra contra l'Eix Roma-Berlín.

El 25 d'abril,1945 va començar la Conferència Internacional a San Frnacisco (Califòrnia) amb la intensió de crear l'organització internacional de les Nacions Unides.dos mesos després, les 51 nacions que van estar representades a la conferència van firmar la Carta de les Nacions Unides.El 26 de juny, i Polònia ho va fer després.

Finalment, el 24 d'octubre de 1945 l'ONU va néixer amb la ratificació de kla Carta de les Nacions unides pels cinc mmbres del Consell de Segurtat: La República de la Xina, la Unió Sovietica, França,els Estat Units i el Regne Unit, i també per la majoria dels altres 46 membres.

Els organs principals de l'ONU són:

-ASAMBLEA GENERAL

-CONSELL DE SEGURETAT

-CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL

-CONSELL DE ADMINISTRACIÓ FIDUCIÀRIA

-TALL INTERNACIONAL DE JUSTÍCIA

-SECRETARÍA

Rosa Morro Balera 4tC

ONU

L’Organització de les Nacions Unides (ONU),Creada per la Carta de San Francisco el 1945.És defineix com una associació de governamental mundial que facilita la cooperació en assumptes com el Dret internacional, la pau i seguretat internacional, el desenvolupament econòmic i social, els assumptes humanitaris i els drets humans.

Avui en dia formen part de l'organisme un total de 193 estats del món, és a dir,gairebé tots els que són àmpliament reconeguts. A més té tres observadors permanents: el Vaticà,l'Orde Sobirana, Militar de Malta i l'Estat de Palestina.

 

El 1974 la Comunitat Europea va aconseguir l'estat observador davant l'ONU.La comissió de la Comunitat té una delegació permanent reflexat davant l'ONU a la Nova York i Ginebra.

Seguit d’això l'ONU va ser reemplaçada per a la Societat de Nacions (SDN), fundada el 1919, ja que aquesta organització havia fallat en el seu propòsit d'evitar un altre conflicte internacional.

El terme «Nacions Unides» es va pronunciar per primera vegada en plena Segona Guerra Mundial pel llavors president dels Estats Units Franklin D. Roosevelt, en la Declaració de les Nacions Unides, l'1 de gener de 1942 com una aliança de 26 països en què seus representants es van comprometre a defensar la Carta de l'Atlàntic i per emprar els seus recursos en la guerra contra l'Eix Roma-Berlín.

 

El 25 d'abril,1945 va començar la Conferència Internacional a San Frnacisco (Califòrnia) amb la intensió de crear l'organització internacional de les Nacions Unides.dos mesos després, les 51 nacions que van estar representades a la conferència van firmar la Carta de les Nacions Unides.El 26 de juny, i Polònia ho va fer després.

Finalment, el 24 d'octubre de 1945 l'ONU va néixer amb la ratificació de kla Carta de les Nacions unides pels cinc mmbres del Consell de Segurtat: La República de la Xina, la Unió Sovietica, França,els Estat Units i el Regne Unit, i també per la majoria dels altres 46 membres.