El
capitalisme
és
un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la
seva majoria, propietat privada, en què el capital
s'inverteix
en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per
tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i
competitiu.
S'hi
inclouen factors de producció com ara la terra i altres recursos
naturals, així com la mà d'obra i els béns capitals. Diverses
teories han intentat explicar el concepte de capitalisme, justificar
o criticar la propietat privada del capital i explicar l'operació
dels mercats per afectar l'aplicació o eliminació de la regulació
governamental sobre la propietat i els mercats.
Les
pràctiques econòmiques capitalistes es van institucionalitzar a
Europa entre els segles XVI i XIX, encara que algunes
característiques de l'organització capitalista ja existien des de
l'Antiguitat.
El
capitalisme ha emergit en el món occidental com el sistema econòmic
dominant des del declivi del feudalisme eliminant les restriccions
polítiques i religioses sobre l'intercanvi capitalista. Des de la
Revolució Industrial, el capitalisme s'ha estès gradualment
d'Europa (en especial des de la Gran Bretanya) a altres regions del
món. Durant els segles XIX i XX, el capitalisme va ser el mitjà més
comú (encara que no pas l'únic) d'industrialització.
El
concepte de capitalisme té un valor analític limitat, atesa la gran
varietat dels casos històrics sobre els quals s'estudia i que varien
amb el temps, la regió, la política i la cultura. Alguns
economistes han categoritzat diferents tipus de capitalisme, que
depenen de la concentració del poder i la riquesa econòmica així
com dels mètodes de l'acumulació de capital (Scott 2005). Durant
l'últim segle, el capitalisme va ser contrastat (i fins i tot
contraposat) a les economies planificades i al comunisme. La majoria
dels països desenvolupats, encara que no tots, són economies
capitalistes o de mercat mixt en què existeix la propietat pública
i la regulació del govern sobre la producció, el comerç, el
cobrament d'impostos, l'oferta de diners i la disponibilitat de la
infraestructura física.
Sovint,
en la pràctica hom oposa el capitalisme a:
- L'economia primitiva, en què els intercanvis són marginals i cada grup explota la naturalesa per compta pròpia;
- L'economia de potlatch o els intercanvis que encara que són importants, no duen a una acumulació de capital (ni tan sols a consumir-lo, ja que els béns es destrueixen després de l'intercanvi) sinó a una demostració simbòlica del poder estatutari;
- El comunisme que dissenya de manera general una teoria d'organització política, social i econòmica sense classes socials amb la intenció de crear un plantejament comú dels mitjans de producció i dels béns de consum per respondre a les necessitats de cada persona (tanmateix, en la pràctica, poques societats han aplicat el comunisme pur).
- El comunisme pràctic o socialisme d'Estat, en què la propietat privada es redueix al mínim i en què tot el capital productiu es gestiona col·lectivament.
Diversos
autors han intentar perioditzar el capitalisme, i segons l'enfocament
adoptat, canvien les etapes contemplades dins del sistema global.
Seguint les tesis marxistes ampliades, aquestes serien:
- Capitalisme agrícola
- Capitalisme mercantil (Edat mitjana)
- Capitalisme industrial (les transformacions socioeconòmiques sorgides de la Revolució Industrial que van portar al naixement del moviment obrer i de les primeres crítiques al sistema).
- Capitalisme financer
- Capitalisme d'Estat(amb variants monopolístiques o no)
- Capitalisme global (amb la globalització la interdependència dels mercats és creixent).
