La seva vida política
Va fer els seus primers passos en política de la mà de Leopoldo O'Donnell. Fou l'artífex de la Revolució del 54 proclamada amb el "Manifest de Manzanares", escrit pel mateix Cánovas.
Membre de la Unión Liberal, va ser ministre de Governació el 1864 i d'Ultramar el 1865 durant el regnat d'Isabel II, abans de proclamar-se la Primera República Espanyola.
Cànovas és autor de la Constitució de 1876 i va assumir funcions de cap de l'Estat durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
.
Vida literaria
Al mateix temps que exercia la seva activitat política, Cánovas demostrà que era una persona lletraferida. Les seves obres sobre la història espanyola li feu guanyar una fama considerable, sobretot la seva Història de la Decadència d'Espanya que consta de 18 volums.
La mort de Cànovas
El 1897, fou mort a trets per l'anarquista italià Michele Angiolillo, al balneari de Santa Àgueda, a Mondragó, com a revenja pels afusellaments d'alguns dels condemnats al consell de guerra del procés de Montjuïc per l'Atemptat anarquista del carrer dels Canvis Nous. No visqué prou temps per a presenciar la pèrdua de les darreres colònies d'Espanya després de la Guerra hispano-estatunidenca. El seu mausoleu es troba al Panteó dels Homes Il·lustres a Madrid i fou escultat per l'escultor català Agustí Querol.
Mausoleu de Cánovas a Madrid.
